Esquerra debat aquest cap de setmana el full de ruta per a la nova etapa amb Junqueras al capdavant

Esquerra Republicana de Catalunya completa aquest cap de setmana la segona part del seu 30è Congrés Nacional. Després de la primera jornada congressual d’elecció de la nova Executiva dels republicans, celebrada el 15 de desembre, en què Oriol Junqueras es va imposar -i va recuperar la presidència del partit amb Elisenda Alamany com a secretària general-, ara els militants d’Esquerra participaran de forma presencial en el plenari del Congrés que se celebrarà dissabte i diumenge a Martorell, i debatran el nou full de ruta del partit pels pròxims anys.

El conclau dels republicans, que porta per lema 'Ambició, país, futur', servirà per aprovar la nova ponència política que regirà l’estratègia d’ERC a partir d'ara. I també els canvis a nivell d’organització interna que s’inclouen en la ponència estatutària. Finalment, també es debatrà una ponència estratègica específica per fixar l’horitzó independentista del partit amb l’objectiu de recuperar una majoria favorable a la independència de cara al 2031.

Durant els últims mesos, la nova Executiva liderada per Junqueras ha fet un esforç ingent per acabar neutralitzant la majoria d’esmenes que es preveien presentar des dels sectors opositors

El partit va sortir fracturat de l’elecció a la presidència del passat desembre, amb tres candidatures -Militància Decidim d’Oriol Junqueras, Nova Esquerra Nacional de Xavier Godàs i Foc Nou d’Helena Solà-, i en què finalment Junqueras es va imposar a Godàs amb el 52,2% front al 42,2% respectivament. Però durant els últims mesos, la nova Executiva liderada per Junqueras ha fet un esforç ingent per acabar neutralitzant la majoria d’esmenes que es preveien presentar des dels sectors opositors. O bé tombant-les, amb votacions majoritàries favorables a la direcció en les agrupacions territorials, o amb transaccions que han permès integrar de forma negociada les esmenes a les ponències respectives.

Ponència política

La primera ponència que es posarà a debat, dissabte al matí, després de l'obertura del 30è Congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya i d'una breu salutació als assistents, serà la ponència política que definirà el full de ruta que guiarà l'acció política dels republicans durant els pròxims anys. Amb el títol 'Més Esquerra Republicana, més nació, més societat i més país', la ponència política, de 69 pàgines, es planteja convertir ERC en la primera força municipalista “arreu” guanyant representació institucional tant a la Catalunya rural com urbana, enfortir la nació catalana “des de l’esquerra”, reforçant la protecció i promoció de la llengua catalana i "no permetent que la dreta i l’extrema dreta liderin aquest combat, i donar resposta a les necessitats de la ciutadania –habitatge, seguretat, serveis públics, etc.– amb polítiques progressistes", asseguren els dirigents republicans.

Esquerra es fixa com a data fonamental les eleccions municipals del 2027 per tornar a recuperar el lideratge electoral

El resum de la ponència seria dotar ERC d'un full de ruta polític que té en el municipalisme l'eix vertebrador de l'acció política del partit en tots els àmbits socials, des del feminisme a l'activació econòmica, passant per la integració de la immigració o per fer front als grans reptes de la Catalunya actual com l'accés a l'habitatge o l'ocupació. Un municipalisme que permeti a Esquerra "ser forta tant en l'àmbit rural com en les àrees urbanes", amb l'objectiu de "ser útils i ser més". Amb aquesta fita, Esquerra es fixa com a data fonamental les eleccions municipals del 2027 per tornar a recuperar el lideratge electoral que va perdre amb la desfeta electoral que va començar amb les eleccions locals del 2023.

Una desfeta electoral que la ponència analitza: "Esquerra Republicana, percebuda socialment i electoralment com a força independentista i d’esquerres ha funcionat electoralment bé quan les eleccions anaven per a una majoria de votants en clau d’agenda nacional (referèndum 1 d’octubre, repressió, sit and talk), i no ha funcionat bé quan les eleccions s’han dirimit en termes de barrar el pas al Govern de les dretes i en clau espanyola, en un context social que ha canviat a un ritme accelerat en els darrers anys".

Relacionado con este tema

Junqueras endureix la negociació dels pressupostos i avisa el PSC que no n'hi haurà sense finançament i Rodalies

Públic

Ponència estatutària

En la ponència estatutària, que es debatrà dissabte a la tarda, el 30è Congrés preveu diversos canvis en els estatuts del partit, alguns motivats per adaptar el funcionament intern a l'actualització de les necessitats organitzatives de la formació. I altres, impulsats per l'objectiu d'intentar evitar casos com el dels cartells de l'Alzheimer de falsa bandera que han estat un torpede de flotació per a la imatge i la credibilitat d'ERC. En aquest sentit, es proposa un canvi de procediment en casos d’investigacions, que passen de tenir un límit d’un any a 9 mesos, reforçant la independència dels òrgans de control com la Comissió de Garanties o el responsable de Compliment respecte a la direcció del partit. D'altra banda, l'anomenada Comissió de la veritat, creada ad hoc per investigar l'afer dels cartells, informarà dels eixos d'investigació que està seguint per aclarir tot aquest afer, però els militants del congrés no podran ratificar-ne les conclusions, tal i com volia l'Executiva, segons un informe de la Comissió de Garanties que ho desestima.

La ponència estatutària, de 52 pàgines, també planteja que la paritat sigui obligatòria en els equips i en els òrgans de direcció del partit. Això inclou els més alts càrrecs d’ERC, de manera que si el president del partit és un home la secretària general hagi de ser una dona, o a l’inrevés. Alhora, s’equiparen els procediments interns per casos de possibles delictes sexuals als que el partit ja pren en casos de corrupció; les comarques de l’àrea metropolitana guanyen rang de regió i s’equiparen a les vegueries; en comarques poc poblades on el partit funciona a nivell comarcal no caldrà que els militants estiguin assignats a una secció local; es crea una coordinadora de la gent gran, i s’incorporen nous membres a l’Executiva, ampliant en quatre el número màxim –30, actualment– amb persones provinents de candidatures que no fossin escollides. Una mesura que els membres impulsors de la ponència de l'actual Executiva plantegen "des d'una voluntat reconciliadora" després d'eleccions internes tant dures, dividides i disputades com les del desembre passat.

Relacionado con este tema

Recosir la divisió interna, aclarir l'afer dels cartells o la negociació dels pressupostos, primers reptes de Junqueras en la nova etapa al front d’ERC

Ferran Espada

Nova Esquerra Nacional ha retirat l'esmena estatutària per fer incompatible els principals càrrecs del partit amb candidatures electorals

Ara bé, la principal ofensiva en el camp estatutari i organitzatiu dels crítics, que era la proposta de Nova Esquerra Nacional de posar a votació que els càrrec de la presidència i de la secretaria general no poguessin encapçalar candidatures electorals per centrar-se en el partit, ha estat neutralitzada mitjançant un pacte.

Ponència estratègica

La ponència estratègica es debatrà diumenge al matí i donarà pas a l'acte de cloenda que tindrà en el discurs d'Oriol Junqueras el punt i final. El text porta per títol 'Objectiu 2031: assolir la majoria social a favor de la independència'. Amb 15 pàgines d'extensió, la ponència es concentra en perfilar el full de ruta d'Esquerra per assolir la independència de Catalunya. Proposa analitzar "les lliçons del 2017", i a partir d'aquí fixa com a objectiu que per a l'any 2031, coincidint amb el centenari de la constitució d'ERC i amb any electoral municipal, hi hagi una majoria "àmplia i sòlida" a favor de la independència de Catalunya. La fita que fixa la ponència és rearmar l'independentisme, tornar-lo a fer la força majoritària al Parlament i aconseguir incrementar-ne el suport social, "construint les condicions que ens permetin consolidar una majoria social i política favorable al projecte de la República Catalana" diu el text, tot afegint que ha de ser "una majoria suficientment àmplia, cohesionada i preparada per a sostenir el desafiament".

La independència no és només un objectiu polític, sinó la millor eina per garantir una Catalunya més justa, pròspera i democràtica

La ponència planteja que "la independència no és només un objectiu polític, sinó la millor eina per garantir una Catalunya més justa, pròspera i democràtica" i aposta per exercir el dret a l'autodeterminació: “No podem descartar, d’antuvi, cap via democràtica”, asseguren els redactors. Però tot i que el text no esmenta la unilateralitat com a via per assolir la independència, sí garanteix que el partit treballarà “pel referèndum inevitable, per uns nous 1 i 3 d’octubre que duguin a la proclamació de la República Catalana”, que ERC situa –si s'aprova com és previsible la ponència- com a “objectiu irrenunciable”.

Els crítics es desinflen

Si la fragmentació sorgida del procés electoral celebrat el passat desembre, que va retornar a la presidència d'ERC a Oriol Junqueras, feia preveure un plenari mogut aquest cap de setmana, el cribratge de les assemblees territorials i la negociació dels redactors de les ponències han desactivat pràcticament totes les mines que l'oposició havia posat en el camí cap a Martorell. La principal era la que plantejava la candidatura de Nova Esquerra Nacional (NEN) sobre la limitació de mandats i la incompatibilitat dels principals càrrecs del partit amb ser candidats electorals. Finalment aquesta esmena ha estat retirada i l'equip de Xavier Godàs i Alba Camps asseguren que l'Executiva s'ha "compromès" a celebrar un "debat específic" en aquest mandat per abordar els dos temes "amb profunditat".

Fonts de Nova Esquerra Nacional asseguren també que van presentar una cinquantena d'esmenes a les ponències, però en la negociació han "aconseguit incorporar al text de la ponència política i estratègica 8 esmenes que han estat acceptades amb la literalitat de com es van presentar i 26 esmenes que han estat transaccionades sense canviar el contingut essencial del text que va presentar NEN". Segons les mateixes fonts, s'assumiria que "cal reforçar l’Esquerra Nacional i celebrar una conferència sobiranista en aquest sentit", que coordini ERC amb altres partits de l'esquerra sobiranista. Pel que fa a la ponència estatutària, els esmenants han incorporat literalment o transaccionat 14 esmenes.

La direcció ha pactat amb Foc Nou defensar que caldrà que la llengua catalana -com a llengua pròpia- sigui l’única llengua oficial i esdevingui la llengua comuna als Països Catalans

Quant a Foc Nou, el sector minoritari però més netament independentista, també ha presentat una quarantena d'esmenes. Però alguna que podia ser polèmica com la presentada pel membre de Foc Nou i destacat militant del sector crític, Joan Puig, en relació a la defensa del català com a única llengua oficial a Catalunya ha estat incorporada finalment per l'Executiva. L'esmena, ara assumida per la ponència, fixa que “el català, llengua pròpia dels Països Catalans, es troba en una situació diversa i complexa -d’emergència lingüística, però no irreversible- amb diferents característiques en cadascun dels territoris en el marc d’un procés accelerat d’homogeneïtzació global i de concentració dels parlants en menys llengües, com succeeix també amb l’occità -la llengua pròpia de l’Aran- i amb la llengua de signes catalana”. I afegeix: "caldrà que la llengua catalana -com a llengua pròpia- sigui l’única llengua oficial i esdevingui la llengua comuna als Països Catalans, la vehicular a totes les administracions, en l’educació, la salut, la justícia, la cultura i la resta d’àmbits, garantint també els drets i deures de tota la ciutadania. I igualment amb l’occità a l’Aran”.

Tardà i la casa comuna del sobiranisme d’esquerres

Finalment, tot i que no constituït com a sector crític, el veterà dirigent d'Esquerra Joan Tardà, ha aglutinat un grup de militants sota el nom d'Àgora Republicana per plantar batalla entorn a la idea que ERC ha de renunciar a ser exclusivament un partit independentista i maximitzar el perfil d'esquerres per situar-se com a casa comuna del sobiranisme d'esquerres, on s'hi puguin sentir integrats gent dels Comuns o fins i tot de la CUP. Però l'Executiva de Junqueras ha rebutjat frontalment acceptar les esmenes en aquesta línia de Tardà i els seus, i aquestes seran de les poques que quedaran vives per ser votades en el plenari del congrés. La previsió és que difícilment siguin aprovades, però es podrà comprovar el nivell de suport que tenen les tesis d'Àgora Republicana entre la militància.

L'Executiva ha rebutjat incorporar la proposta de Tardà de definir ERC com "un partit d'independentistes i de sobiranistes"

L'objectiu d'aquest col·lectiu és que ERC passi de ser un partit independentista a definir-se com "un partit d'independentistes i de sobiranistes" en igualtat de condicions. Tardà s'ha mostrat molt crític amb la decisió de l'Executiva de rebutjar obrir el partit en aquesta línia, i defensa la seva proposta: "En la Catalunya de demà tot el sobiranisme hauria de tenir un projecte comú. No té sentit que Comuns, CUP i ERC ens mirem amb recel".